Ens centrem a comprendre els aspectes moleculars de la regulació de la cromatina i estem interessats des de fa temps en l’estudi de les variants d’histones. Volem trobar la manera de traslladar el coneixement sobre la regulació de la cromatina a l’obtenció d’eines terapèutiques per al tractament de malalties com els càncers sanguinis.

 

Busquem crear ponts entre la recerca molecular bàsica i la recerca translacional mitjançant l’exploració de la regulació de la cromatina, en particular, de la biologia molecular de les variants d’histones. El nostre objectiu és aprofitar aquest coneixement per identificar noves estratègies d’intervenció per al tractament de càncers sanguinis. Ens centrem en tot l’espectre de malalties mieloides, que abasten des de l’expansió precancerosa de clons alterats fins a síndromes mielodisplàstiques cròniques i leucèmia mieloide aguda.

 

Amb la nostra recerca, busquem comprendre millor els mecanismes epigenètics que contribueixen al desenvolupament dels càncers sanguinis. Mitjançant la prospecció funcional de l’espai dels reguladors de cromatina, intentem, a més, trobar nous punts de partida per identificar noves dianes farmacològiques. Respecte a això, la nostra recerca se centra en dues línies principals:

1.  Fer una prospecció de l’espai dels reguladors de cromatina per identificar noves dianes farmacològiques que puguin ajudar a millorar els tractaments actuals o que aturin la malaltia en una fase precoç asimptomàtica.

2.  Estudiar les histones des del nucli proteic del nucleosoma, en particular, la variant macroH2A. Aquest estudi ens ha portat a dos grans descobriments: el seu paper destacat en l’organització nuclear i la seva capacitat per unir-se a metabòlits a través del seu macrodomini més conegut, establint un vincle directe entre la cromatina i el metabolisme.

 

Amb la nostra recerca, esperem respondre a les preguntes següents:

1.  Com funcionen els mecanismes epigenètics a escala molecular?

2.  Com contribueixen la cromatina i, en particular, les variants d’histones a les transicions de la destinació cel·lular? 

3.  Com podem aprofitar aquests coneixements per desenvolupar noves estratègies terapèutiques?