Les cèl·lules mare poden generar qualsevol altre tipus de cèl·lula; només cal indicar-los la manera correcta. Des d’una perspectiva biològica, això significa activar el programa genètic adequat prement les tecles correctes, és a dir, els gens correctes, en el moment oportú. Els pacients amb càncer de la sang sovint necessiten el reemplaçament de les cèl·lules mare sanguínies a la medul·la òssia, el teixit que produeix les cèl·lules sanguínies i on creix el seu tumor. Tanmateix, pot arribar a ser molt difícil trobar un donant compatible. Ara bé, i si poguéssim produir les cèl·lules que generen la sang al laboratori directament a partir de cèl·lules mare bàsiques i utilitzar-les per regenerar una nova medul·la òssia sana?

Per aconseguir-ho, caldria saber quins gens cal activar en una cèl·lula mare. L’equip dirigit per la Dra. Anna Bigas va dur a terme una tasca sense precedents en l’examinar milers de gens en el genoma dels ratolins per identificar quins eren capaços de transformar una cèl·lula mare embrionària en un precursor sanguini, o dit de manera més tècnica, en una Cèl·lula Mare Hematopoètica (HSPC, per les seves sigles en anglès). L’anàlisi va identificar un grup de set gens aparentment capaços de dur a terme aquesta funció.

En experiments posteriors, l’equip va confirmar que activar correctament aquests set gens era suficient per transformar cèl·lules mare embrionàries de ratolí en HSPC, i que aquestes cèl·lules recentment produïdes eren capaces de regenerar i sostenir un sistema sanguini funcional, produint tota classe de cèl·lules de la sang, incloses les de la línia immune, en ratolins adults.

La recerca ha estat publicada recentment a la revista Blood, publicació oficial de la Societat Americana d’Hematologia, amb el Dr. Luis Galán Palma, investigador del laboratori de Bigas, com a primer autor, i en col·laboració amb altres investigadors, com la Dra. Clara Bueno i el Dr. Pablo Menéndez, experts en leucèmia pediàtrica i del desenvolupament de l’Institut Josep Carreras.

La Dra. Bigas confia que els resultats obtinguts en ratolins es podran traslladar al sistema humà, ja que, malgrat les diferències, els mecanismes que impulsen la diferenciació de les cèl·lules mare són tan fonamentals que es comparteixen entre espècies. Tal com assenyala Bigas, “se sap que aquests gens també són presents en el genoma humà i estan altament conservats, és a dir, les seves seqüències genètiques són gairebé idèntiques”. La recerca continua en marxa, però les probabilitats que realment desenvolupin el mateix paper en humans i en ratolins són altes.

Aquesta recerca és una prova de concepte del projecte Making Blood, finançat per una ERC Synergy Grant del laboratori de Bigas. Aquest projecte és un esforç ambiciós per desenvolupar una plataforma tecnològica destinada a la producció d’HSPC humanes disponibles de manera estàndard. Si té èxit, podríem ser a només uns anys d’una nova era en el tractament de la leucèmia i altres trastorns sanguinis, basada en la tan esperada medicina regenerativa.

Aquesta recerca ha estat parcialment finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’Espanya, la Generalitat de Catalunya, i beques personals de la Fundació “la Caixa”, l’Institut de Salut Carlos III i la Fundació Ramón Areces. No s’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial generativa en la producció d’aquest article.

Article de referència: Luis Galan Palma, Gayathri M Kartha, Maria Maqueda, Mercedes Barrero, Eric Canton, Arnau Iglesias, Jessica Gonzalez Miranda, Patricia Herrero Molinero, Raul Torres-Ruíz, Bernhard Payer, Clara Bueno, Pablo Menendez, Lluis Espinosa, Anna Bigas; An unbiased genomewide screen uncovers 7 genes that drive hematopoietic stem cell fate from mouse embryonic stem cells. Blood 2025; blood.2024027742. doi: https://doi.org/10.1182/blood.2024027742