El limfoma plasmablàstic (LPB) es caracteritza per una progressió ràpida i un pronòstic desfavorable, amb opcions terapèutiques limitades i sovint ineficaces. Mitjançant una anàlisi molecular exhaustiva de mostres tumorals, l’equip liderat pels doctors Tomás Navarro i Míriam Verdú va identificar que la proteïna E2F3, un regulador clau del cicle cel·lular, i la survivina, un inhibidor de l’apoptosi, estan significativament sobreexpressades en les cèl·lules del LPB, afavorint així una proliferació descontrolada i resistència a la mort cel·lular.

L’estudi ha estat publicat a Blood Advances, revista oficial de la Societat Americana d’Hematologia, i representa un dels estudis moleculars més complets realitzats fins ara sobre el LPB, una malaltia particularment difícil de diagnosticar a causa de la seva similitud amb altres tipus de limfomes i trastorns de cèl·lules plasmàtiques. L’equip del Dr. Navarro va utilitzar tècniques avançades de seqüenciació genètica i perfil molecular per analitzar mostres tumorals de més de 50 pacients.

L’equip va demostrar que restaurar els nivells d’una molècula supressora tumoral anomenada miR-150-5p a les cèl·lules del LPB interfereix amb els efectes d’E2F3 i la survivina, i això condueix a una reducció dràstica en l’activitat d’ambdues proteïnes. Això desencadena la mort cel·lular i atura la progressió tumoral. Aquests efectes van ser confirmats en cultius cel·lulars i hauran de validar-se en models in vivo en el futur.

El més rellevant és que l’estudi va avaluar l’ús de dos fàrmacs experimentals: HLM006474, que inhibeix les proteïnes de la família E2F, i S12, que bloqueja la survivina. La combinació d’aquests dos agents va generar potents efectes antitumorals en models preclínics de LPB, reduint la proliferació cel·lular i el creixement tumoral.

Les implicacions d’aquest descobriment són significatives. Encara que el LPB és una malaltia poc freqüent, la seva naturalesa agressiva i el seu mal pronòstic fan necessari adoptar enfocaments terapèutics innovadors. La identificació d’E2F3 i la survivina com a vulnerabilitats terapèutiques ofereix una possible via per al desenvolupament de nous fàrmacs.

A mesura que la recerca avança, recolzada per eines genòmiques d’última generació i models in vitro i in vivo, aquest descobriment obre el camí a noves eines diagnòstiques i, per tant, a millors resultats per als pacients diagnosticats amb aquesta complexa malaltia.

Aquesta recerca ha estat finançada en part pel Govern d’Espanya i la Fundació Josep Carreras. Aquest text s’ha elaborat amb el suport limitat d’eines d’intel·ligència artificial generativa.

Article de referència: Míriam Verdú-Bou, Maria Joao Baptista, Marcelo Lima Ribeiro, Aleix Méndez López, Núria Profitós-Pelejà, Fabian Frontzek, Gaël Roué, José Luís Mate, Mireia Pellicer, Pau Abrisqueta, Josep Castellví, Mariana Beatriz Bastos Oreiro, Javier Menarguez, Miguel Alcoceba, Eva González-Barca, Fina Climent, Antonio Salar, Juan Manuel Sancho, Annette M. Staiger, German Ott, Ioannis Anagnostopoulos, Manel Esteller, Georg Lenz, Gustavo Tapia, José-Tomás Navarro. “The role of miR-150-5p/E2F3/survivin axis in the pathogenesis of plasmablastic lymphoma and its therapeutic potential”. Blood Adv 2025; bloodadvances.2025016180. doi: https://doi.org/10.1182/bloodadvances.2025016180