Introducció

La nostra recerca se centra en l’estudi de limfomes rars, com els que afecten pacients immunodeprimits, tant des del punt de vista clínic com genètic. Hem fet contribucions importants a aquest camp i el nostre objectiu actual és identificar les característiques genètiques i epigenètiques de les neoplàsies limfoides que pateixen principalment els individus immunodeprimits. L’objectiu és identificar marcadors perquè ajudin a millorar la precisió del tractament d’aquests pacients. A més, pretenem implementar la biòpsia líquida com a eina per al diagnòstic i el seguiment de limfomes agressius.

La nostra recerca

El nostre grup se centra, principalment, en l’estudi de limfomes relacionats amb la SIDA (LRS). Els LRS més freqüents són el limfoma difús de limfòcits B grans (LDLBG), el limfoma de Burkitt (LB) i el limfoma de Hodgkin (LH). El limfoma plasmablàstic (LPB) i el limfoma d’efusió primària (LEP) són menys freqüents, però acostumen a aparèixer en individus immunodeprimits. També estudiem altres trastorns hematològics amb una incidència creixent entre la població infectada per VIH com la malaltia de Castleman (EC). Les nostres àrees de recerca principals són:

1. Estudis genètics sobre limfomes relacionats amb el VIH. Encara que els pacients infectats per VIH reben el mateix tractament que els individus no infectats, la seva taxa de supervivència és menor perquè tenen una susceptibilitat més gran a patir infeccions i neoplàsies secundàries.

2. Biòpsia líquida en limfomes agressius. Aquesta tècnica podria ser útil per diagnosticar el LDLBG de manera més primerenca, exhaustiva i exacta que únicament amb la biòpsia de teixit.

3. Estudis genètics sobre el limfoma plasmablàstic. El limfoma plasmablàstic (LPB) és una neoplàsia limfoide rara de limfòcits B que afecta especialment individus immunodeprimits i que té un mal pronòstic.

Els nostres objectius

Creiem que els perfils genètics i epigenètics ajudaran a esclarir els mecanismes implicats en la limfomagènesi, i també a identificar biomarcadors potencials, la qual cosa permetrà una classificació més eficaç dels casos. El possible impacte diagnòstic o pronòstic d’aquests marcadors podria aplanar el camí cap al disseny de noves teràpies dirigides i, d’aquesta manera, permetre noves estratègies de tractament i millorar l’evolució de pacients que presenten els limfomes en els quals se centra la nostra recerca, a saber, els limfomes relacionats amb la SIDA, el limfoma plasmablàstic i la malaltia de Castleman.

Els nostres reptes

Esperem que els resultats dels nostres estudis permetin introduir canvis en el tractament d’aquestes neoplàsies limfoides rares i millorin el mal pronòstic d’algunes neoplàsies limfoides malignes com el limfoma plasmablàstic. Amb la nostra recerca, esperem respondre a les preguntes següents:

1. Quins mecanismes genètics i epigenètics estan implicats en el desenvolupament de limfomes relacionats amb el VIH?

2. Quins biomarcadors es poden utilitzar per aconseguir un diagnòstic més primerenc de les neoplàsies limfoides en poblacions amb alt risc de desenvolupar aquests trastorns, com ara els pacients infectats per VIH o els sotmesos a trasplantament?

3. Com podem aplicar la biòpsia líquida al diagnòstic i el seguiment de limfomes agressius?