La majoria dels càncers s'originen a partir d'alteracions en cèl·lules mare o progenitores, a partir de les quals es desenvolupen els teixits normals. Aquestes cèl·lules són responsables del desenvolupament i de la regeneració continuada dels teixits i tenen la capacitat de donar lloc als múltiples tipus cel·lulars que componen l'organisme humà. Aquesta capacitat de generar diferents tipus de cèl·lules s'anomena plasticitat. Normalment, les cèl·lules perden aquesta propietat quan deixen de ser cèl·lules mare o progenitores.

Els limfomes es desenvolupen en els ganglis limfàtics a partir de limfòcits B madurs, cosa que resulta sorprenent ja que les cèl·lules madures solen mancar de la plasticitat que es considera necessària per la formació de tumors. No obstant això, aquestes cèl·lules del sistema immunitari mostren característiques peculiars, ja que tenen una gran capacitat de divisió i de transició entre estats funcionals molt diferents.

Un estudi recent, fruit de la col·laboració entre la Dra. Effie Apostolou, del centre mèdic Weill Cornell (EUA), i el Dr. Ari Melnick, director de l'Institut Josep Carreras, acaba de demostrar que l'activació dels limfòcits B madurs indueix un estat similar al de les cèl·lules mare. “Sabem que aquests limfòcits B són madurs i estan completament diferenciats, però tot i així presenten característiques que recorden les cèl·lules mare”, explica la Dra. Apostolou. “Això va en contra del dogma central segons el qual les cèl·lules perden la plasticitat i la capacitat regenerativa a mesura que maduren”.

El treball, publicat recentment a la revista Nature Cell Biology, descriu com el contacte amb els limfòcits T provoca canvis epigenètics a l'interior dels limfòcits B que dilueixen la seva identitat de cèl·lula madura, permetent canviar ràpidament de funció i d'estat. La hipòtesi dels investigadors és que certes mutacions als limfòcits B podrien aprofitar aquesta plasticitat natural per iniciar el desenvolupament tumoral.

“Totes les característiques que hem identificat en aquest procés de plasticitat adquirida semblen estar potenciades en molts limfomes de pacients i es correlacionen amb un pitjor pronòstic”, afirma la Dra. Apostolou. “Creiem que aquest procés natural, que està finament regulat durant l'activació del sistema immunitari, podria estar sent segrestat per mutacions específiques per afavorir l'aparició del limfoma”.

"La plasticitat tumoral és el que permet que els càncers escapin als tractaments actuals", afegeix el Dr. Melnick, que assenyala que "en aquest treball hem identificat un tractament que bloqueja la plasticitat d'aquestes cèl·lules i que es podria convertir en una nova forma de teràpia 'antiplasticitat', capaç de fer més eficaces les immunoteràpies". L’equip de recerca està avaluant si aquests fàrmacs antiplasticitat poden traslladar-se a la pràctica clínica.

Aquesta recerca, recolzada en les tecnologies més avançades d'anàlisi genètica a nivell de cèl·lula individual, ha permès identificar elements clau de la biologia del limfoma que en faciliten el desenvolupament. Aquest coneixement permetrà millorar la predicció de l’evolució de la malaltia i optimitzar la selecció de teràpies personalitzades per a cada pacient.

Article de referència: Scourzic, L., Izzo, F., Teater, M. et al. T follicular helper cells transiently unlock a plasticity state in germinal centre B cells during the humoral immune response. Nat Cell Biol (2025). https://doi.org/10.1038/s41556-025-01833-4