La majoria de nosaltres coneixem el nostre grup sanguini (A+, AB-, O+, etc.) i la repercussió que té, per exemple, en la compatibilitat de les transfusions de sang. Molecularment, alguns grups sanguinis, com el ABO, fan referència a un patró diferent de modificacions afegides als lípids i proteïnes de la membrana de moltes de les nostres cèl·lules. Aquestes modificacions estan formades per una cadena de sucres i són específiques de cada espècie i, de fet, són com barreres evolutives que eviten els encreuaments durant la història natural.

El grup de Immunohematologia i glicobiologia de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, dirigit pel Dr. Fumiichiro Yamamoto, porta molt temps estudiant els tipus sanguinis i les seves aberracions en cèl·lules canceroses. Com és ben sabut, les cèl·lules canceroses acumulen moltes alteracions genètiques i, a vegades, aquestes afecten la maquinària del grup sanguini, creant un patró aberrant de modificacions en la membrana de la cèl·lula que es podria aprofitar terapèuticament.

En una recent publicació en la revista especialitzada Scientific Reports (del grup editorial Nature), l'equip, liderat per l'investigador postdoctoral Dr. Emili Cid, descriu com algunes mutacions en la proteïna responsable de la síntesi de l'antigen A, la proteïna hAT, poden produir també l'antigen de Forssman, una característica que es troba en rares ocasions en cèl·lules humanes (però sí és més freqüent en altres mamífers com gossos i rates).

La recerca demostra que lleugeres alteracions a la regió de suport de la proteïna hAT, que és una zona no estructurada utilitzada com a extensió per arribar a la part superior de les proteïnes de membrana que modifica, poden convertir aquesta part de la proteïna (a primera vista, una mica avorrida) en una sintasa Forssman funcional. Pot semblar sorprenent, però les proves són sòlides i les cèl·lules amb aquestes alteracions mostren sense ambigüitat la presència de l'antigen de Forssman en els seus lípids de membrana.

Aquesta troballa és una bona notícia per la teràpia contra el càncer, ja que la nova onada de fàrmacs immunoespecífics es basa precisament en la identificació de característiques altament específiques de les cèl·lules canceroses. Com més específica, menys efectes secundaris. El fet que l'antigen de Forssman estigui absent en la immensa majoria dels éssers humans el converteix en un candidat perfecte.

Les estimacions apuntaven al fet que l'antigen de Forssman podria ser present al voltant del 20% dels tumors, especialment en pacients que pateixen càncer gastrointestinal, de pàncrees i de pròstata (d'origen epitelial). Aquestes xifres procedeixen d'informes antics i han d'actualitzar-se amb tècniques modernes però, de confirmar-se, l'antigen de Forssman podria ser en el futur una diana d'èxit per lluitar contra els càncers sòlids i hematològics.