Investigadors de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, en col·laboració amb socis del Weill Cornell Medicine, el MD Anderson Cancer Center i l’Emory University, van presentar noves troballes de gran impacte a la Reunió Anual de la Societat Americana d'Hematologia (ASH) de 2025. El treball, dirigit per l'investigador postdoctoral Dr. Sanket Shah, va ser seleccionat per la seva presentació en la prestigiosa sessió plenària de l’ASH, un honor reservat només a sis abstracts triats entre més de 8000 presentacions de tot el món.

L'estudi identifica un subtipus fins ara desconegut de limfoma difús de cèl·lules B grans (DLBCL) que es dona gairebé exclusivament en persones d'ascendència africana. Aquesta forma de limfoma sembla comportar-se de manera diferent d'altres tipus de DLBCL i està determinada per un programa biològic únic que permet a les cèl·lules canceroses ocultar-se i desactivar el sistema immunitari.

Una nova explicació biològica per les disparitats en la salut en el limfoma

El DLBCL és el tipus més comú de limfoma agressiu. Tant als Estats Units com en la resta del món, les persones d'ascendència africana són diagnosticades a edats més primerenques i solen tenir pitjors resultats. Fins ara, les raons biològiques que expliquen aquestes disparitats no es coneixien.

El Dr. Shah i els seus companys van descobrir que molts tumors que sorgeixen en pacients d'ascendència africana porten una mutació en el gen SETD2 que afecta la capacitat de la cèl·lula per a reparar el mal en l'ADN. Aquesta inestabilitat genètica desencadena una resposta cel·lular coneguda com a senescència, un estat inflamatori d'estrès en el qual les cèl·lules tumorals comencen a alliberar grans quantitats de molècules que alteren el sistema immunitari. Aquest “SASP” (fenotip secretor associat a la senescència en anglès) esgota i desactiva eficaçment les cèl·lules T CD4 i CD8, la primera línia de defensa del sistema immunitari.

“En lloc d'alentir el càncer, aquesta resposta inflamatòria li dona al limfoma una manera d'amagar-se a plena vista”, comenta el Dr. Ari Melnick, autor principal i director de l'Institut Josep Carreras. “Aquest descobriment ajuda a explicar per què aquests limfomes es comporten de forma tan agressiva i per què els tractaments actuals solen ser insuficients”.

Una nova via cap a la immunoteràpia de precisió

És important destacar que l'equip va descobrir que aquest subtipus de limfoma vinculat a l'ascendència pot respondre molt bé a teràpies que normalment no funcionen en el DLBCL. En models de laboratori, els tumors amb aquesta biologia impulsada pel SASP van ser notablement sensibles als inhibidors de punts de control immunitari, una classe de fàrmacs que revitalitzen les cèl·lules T esgotades. També van respondre a un nou fàrmac en fase de recerca que es dirigeix a la pròpia mutació SETD2, restaurant la funció immunitària normal.

“Aquestes troballes obren la porta al desenvolupament de tractaments de precisió basats en l'ascendència”, afirma el Dr. Sanket Shah, l'investigador postdoctoral que ha dut a terme gran part d'aquesta recerca. “Es tracta d'un gran pas cap a la reducció de les desigualtats que existeixen des de fa temps en el tractament del limfoma”.

El Dr. Melnick afegeix: “Estem molt orgullosos que aquest treball hagi estat reconegut en la sessió plenària. Posa en relleu el poder de la ciència col·laborativa centrada en les poblacions desfavorides”.

Un compromís per a abordar les disparitats en el càncer

Aquesta presentació plenària reflecteix una iniciativa més àmplia dins del laboratori de Melnick i els seus col·laboradors per a descobrir com l'ascendència, el sexe i els antecedents genètics influeixen en la biologia del limfoma. El treball presentat en la mateixa reunió de l’ASH pel Dr. Benedikt Pelzer va revelar un mecanisme diferent que provoca resultats més greus del limfoma en les dones en comparació amb els homes, la qual cosa demostra encara més la importància d'estudiar el càncer des de la perspectiva de la diversitat biològica.

“Com a comunitat investigadora, tenim la responsabilitat de comprendre per què unes certes poblacions s'enfronten a pitjors resultats”, va afirmar el Dr. Melnick. “En identificar la biologia única que subjau a aquestes disparitats, podrem finalment començar a dissenyar tractaments que funcionin per a tots”.