L’edat i el nivell socioeconòmic del país, els principals factors d’incidència i mortalitat de la leucèmia
La incidència dels diversos tipus de leucèmia varia en funció de l’edat dels pacients i de l’àrea geogràfica, segons un estudi publicat recentment amb la participació del Dr. Rafael Marcos-Gragera, coordinador del Registre del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia, membre de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i de l’IDIBGI. Les conclusions de l’estudi permeten valorar la resposta internacional als diversos tipus de càncer i mostren com les diferències socioeconòmiques hi juguen un paper important.
Any rere any, l’Agència Internacional per a la Recerca en Càncer (IARC per les seves sigles en anglès) publica la incidència dels diversos tipus de càncer a nivell mundial, per franja d’edat i gènere. Aquesta agència, vinculada a la Organització Mundial de la Salut (OMS), elabora els informes d’incidència a partir de la informació de GloboCan, l’Observatori Internacional del Càncer, que agrupa els registres nacionals de 185 països.
Referent a la leucèmia, però, els informes de GloboCan n’agrupen els diversos subtipus sota una mateixa categoria, impedint un anàlisi més profund de la diversitat de la leucèmia. Enguany, per primera vegada, l’IARC ha promogut una iniciativa per a analitzar la incidència de la leucèmia en tot el seu ventall de tipologies. Les revelacions d’aquest informe demostren que existeixen grans diferències entre països en la incidència de leucèmia i que aquesta varia també en funció dels grups d’edat.
El Dr. Rafael Marcos-Gragera, cap del grup d’Epidemiologia descriptiva, genètica i prevenció del Càncer de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, membre de l’IDIBGI i coordinador del Registre del Càncer de l’ICO, ha participat activament en aquesta recerca, publicada recentment a la prestigiosa revista Leukemia, i ens explica les claus d’aquest informe.
Quin és el principal aprenentatge que obteniu d’aquesta recerca?
Doncs hem observat que el patró d’incidència de les leucèmies és totalment diferent en edat infantil que en edat adulta. Així, en edat infantil, adolescents i joves adults predominen les leucèmies agudes, mentre que en gent d’edat avançada predominen les leucèmies cròniques, siguin limfàtiques o mieloides.
Hi ha algun mecanisme biològic que pugui explicar aquesta diferència?
Bé, en general es considera que les leucèmies agudes estan produïdes per mutacions, que es poden heretar dels pares o mares. Això fa que es manifestin de seguida i, per tant, les trobem en edats primerenques. En canvi, les leucèmies cròniques estan més lligades a alteracions acumulades al llarg del temps i responen més aviat a factors de risc ambientals.
Se sap quins son, aquests factors de risc?
Aquesta és la pregunta del milió! No es coneixen realment, per bé que les leucèmies cròniques s’associen a estils de vida menys saludables. L’obesitat, el tipus de dieta o el tabaquisme se sap que hi tenen un impacte, però cap d’ells és determinant per si sols, com ho poden ser en altres tipus de càncer, com ara el de pulmó o de pàncreas. És més un conjunt de factors combinats. Que no es coneguin no significa que no existeixin, sinó que fa falta més recerca.
Heu analitzat dades a nivell internacional. També hi ha diferències geogràfiques en la incidència de la leucèmia?
Doncs sí, i el principal factor és el nivell socioeconòmic del país. Hem vist que, per exemple, les leucèmies cròniques tenen major incidència en països més desenvolupats. Es podria pensar que és degut a una població més envellida, però ens hem adonat que, respecte de les leucèmies cròniques, el que podria estar passant és que hi hauria una infrarrepresentació d’aquestes malalties en els registres de països de nivell socioeconòmic baix.
Vols dir que “volen sota radar”?
Les leucèmies cròniques sovint no presenten símptomes i es detecten en controls rutinaris. En molts casos ni tan sols demanen ingrés i els metges prenen una actitud de vigilància, de seguiment. En els països amb sistemes de registre de baixa qualitat, aquests casos no son informats i, per tant, no es registren a no ser que la malaltia es compliqui. No és el primer cop que s’observa aquest fenomen i cal fer un esforç en aquest sentit.
Quina és la utilitat pràctica d’aquesta informació, de saber els tipus de leucèmia més freqüents en cada franja d’edat?
Per una banda, podem veure l’evolució de la incidència i planificar molt millor els recursos sanitaris. Però també podem veure com estan funcionant les noves teràpies. Per exemple, les leucèmies agudes, que típicament trobem en joves, estan assolint taxes de curació molt bones, de pràcticament el 90-100% en el cas de la leucèmia limfàtica aguda, que en el passat tenia un pronòstic molt dolent. Això, però, no és igual a tot arreu.
Tornem-hi amb el nivell socioeconòmic, oi?
Efectivament. Hi ha països que no tenen accés a les noves teràpies, que en ocasions son molt costoses, i no es veu aquest efecte en la supervivència. I no cal anar gaire lluny: a Europa, els països nòrdics tenen supervivències molt més elevades a la leucèmia limfàtica aguda que en d’altres països de l’entorn, especialment de l’Est, tot i tenir incidències similars.
I respecte les leucèmies cròniques?
Ara mateix, veiem que els nous fàrmacs inhibidors de la tirosina quinasa, com l’Imatinib, han transformat la leucèmia mieloide crònica, una malaltia que tenia una supervivència infausta, en una malaltia pràcticament curable. Estem millorant molt i, tant a Catalunya com a Espanya, estem en molt bona situació.
Com ajuda tota aquesta informació a la lluita contra la leucèmia?
Amb aquestes dades que s'han publicat, i tenint en compte aquesta distribució en funció de l'edat, si ho apliquem a la població catalana podem saber, per exemple, el número de leucèmies limfàtiques agudes que es diagnostiquen en nens, o el número de leucèmies mieloides cròniques en adults. Les dades per si soles no ens donaran una solució per a curar la leucèmia, però sí que podrem posar sobre la taula de quants casos estem parlant i monitoritzar això en el temps per veure com la mortalitat pot anar canviant. Això també és una de les funcions de l'epidemiologia!
Des del Registre del Càncer no fem recerca bàsica de laboratori per trobar una molècula capaç de tractar pacients, però sí que podem monitoritzar com els avanços en la recerca impacten en aquests indicadors i ajudar a saber on estem en la lluita contra la leucèmia.
La recerca ha sigut finançada per l’IARC-OMS i per la Facultat de Medicina de la Universitat de Bergen. No s’han utilitzat eines de IA generativa en l’elaboració d’aquest text.
Article de referència: Dagrun S. Daltveit, Eileen Morgan, Murielle Colombet, Eva Steliarova-Foucher, Karima Bendahhou,Rafael Marcos-Gragera, Zheng Rongshou, Alexandra Smith, Hui Wei and Isabelle Soerjomataram “Global patterns of leukemia by subtype, age, and sex in 185 countries in 2022”. Leukemia, https://doi.org/10.1038/s41375-024-02452-y