El sistema immunitari respon a les infeccions víriques de dues maneres. En primer lloc, seleccionant i desenvolupant cèl·lules productores d'anticossos específics (limfòcits B), l’anomenada resposta humoral, i, en segon lloc, activant un conjunt de cèl·lules immunitàries assassines (limfòcits T, monòcits i altres), l’anomenada resposta cel·lular. En la majoria dels individus sans, la combinació de totes dues respostes és suficient per eliminar amb èxit el virus en uns dies, en la majoria dels casos.

Les persones amb Immunodeficiència Comuna Variable (IDCV), la disfunció innata més freqüent del sistema immunitari, mostren una capacitat reduïda de producció d'anticossos (la resposta humoral) i són molt vulnerables a les infeccions. De fet, els pacients amb IDCV triguen més a eliminar les partícules víriques del seu organisme, i això provoca una activació immunitària més llarga i una inflamació prolongada.

Tot i que se sap que els pacients amb IDCV no poden generar una resposta immunitària adequada, no es coneixien els detalls sobre el grau de desregulació de la seva resposta, especialment durant les infeccions víriques de llarga durada. En 2020, la pandèmia de COVID-19 va impactar el món amb un virus capaç de produir respostes híperinflamatòries en alguns individus i infeccions sostingudes, una situació problemàtica pels pacients amb IDCV però també una oportunitat per comprendre millor la seva malaltia.

Un equip de recerca dirigit pel Dr. Esteban Ballestar, de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, en col·laboració amb els equips de la Dra. Roser Vento-Tormo, del Wellcome Sanger Institute, i el Dr. Klaus Warnatz, de la Universitat de Friburg, va utilitzar seqüenciació avançada d'ARN single-cell i citometria de flux espectral per analitzar mostres de sang perifèrica de pacients amb IDCV abans, durant i després de la infecció per COVID-19.

Les troballes, publicades recentment a la prestigiosa revista científica Nature Communications, revelen una desregulació immunitària persistent en els pacients amb IDCV fins i tot després de recuperar-se de la COVID-19. En major detall, destaquen una signatura prolongada d'interferó de tipus I en tots els compartiments immunitaris i l'activació del inflamasoma en la convalescència, que suggereix reptes immunitaris únics pels pacients amb IDCV.

El Dr. Javier Rodríguez-Ubreva, autor principal de l'estudi, comenta que “la pandèmia de COVID-19 va presentar una oportunitat única per explorar com les infeccions virals prolongades afecten els individus amb IDCV. Les nostres troballes manifesten la necessitat d'intervencions adaptades per abordar la desregulació immune i prevenir complicacions en aquesta població vulnerable”.

La principal conclusió de l'estudi subratlla la importància de les estratègies d'intervenció precoç pels pacients amb IDCV que s'enfronten a infeccions víriques com la COVID-19. Les alteracions immunitàries persistents identificades suggereixen que les teràpies existents, com la substitució d'immunoglobulines, podrien millorar-se per abordar disfuncions immunitàries específiques.

El Dr. Esteban Ballestar, supervisor de l'estudi, confia que “identificant amb precisió aquestes alteracions immunitàries, podem comprendre millor els mecanismes que impulsen la desregulació immunitària prolongada. Això facilitarà el desenvolupament de tractaments específics que podrien millorar els resultats dels pacients amb IDCV durant futures pandèmies o altres brots vírics”.

Aquesta recerca ha rebut finançament de la Fundació «la Caixa» i del Wellcome Trust. Aquesta publicació forma part de l'Atles de Cèl·lules Humanes (www.humancellatlas.org/publications). No s'han utilitzat eines d’IA generativa en l'elaboració d'aquesta notícia. Pot consultar un estudi anterior relacionat a https://www.nature.com/articles/s41467-022-29450-x.

Article de referència: Javier Rodríguez-Ubreva, Josep Calafell-Segura, Celia L Calvillo et al. (2024). COVID-19 progression and convalescence in common variable immunodeficiency patients show dysregulated adaptive immune responses and persistent type I interferon and inflammasome activation. Nature Communications. https://www.nature.com/articles/s41467-024-54732-x