Al complex panorama del càncer, els tumors creen el seu propi microambient, sovint marcat per baixos nivells d'oxigen, una condició coneguda com a hipòxia. La hipòxia es produeix a mesura que els tumors creixen ràpidament i superen el subministrament de sang a causa de la manca d'un sistema vascular eficient dins del tumor. Aquest entorn privat d'oxigen obliga les cèl·lules canceroses i els teixits circumdants a adaptar-se d’una manera que sol afavorir la supervivència i el creixement del tumor.

Això mateix passa amb les cèl·lules immunitàries presents al microambient tumoral, a les quals les cèl·lules canceroses els ensenyen a tolerar-les i fins i tot a promoure el creixement del càncer, incomplint així la seva principal funció. Per tant, la hipòxia s'associa generalment amb càncers més agressius i pitjors resultats pels pacients, ja que impulsa canvis que fan que els tumors siguin més resistents al tractament.

Tanmateix, aquest paradigma ben establert no és absolut. Recentment, el grup del Dr. Esteban Ballestar de l’Institut Josep Carreras ha publicat un estudi a la revista Science Advances en el qual informa que ha identificat i caracteritzat una població de cèl·lules immunitàries que, en condicions d'hipòxia, és més eficaç en les seves respostes contra les cèl·lules canceroses. Aquesta població de cèl·lules immunitàries es caracteritza per unes certes alteracions epigenètiques i la participació d'un grup específic de factors que contribueixen a l'adquisició d'aquestes característiques.

Aquest sorprenent descobriment amplia la nostra comprensió sobre els efectes de la hipòxia en el càncer. Si bé se sap que la hipòxia contribueix a la progressió del càncer, aquest nou estudi revela que almenys una part del sistema immunitari de l'organisme pot contraatacar. La recerca es va centrar en els macròfags, un tipus de cèl·lula immunitària fonamental per mantenir la salut dels teixits i combatre infeccions.

En el microambient tumoral, els macròfags solen reprogramar-se per suprimir el sistema immunitari, empitjorant la situació dels pacients. Aquest estudi, però, va trobar que quan s'exposen a la hipòxia alguns macròfags experimenten canvis significatius que en realitat milloren la seva capacitat per desencadenar una resposta immunitària contra els tumors. Específicament, els investigadors van identificar un grup de gens relacionats amb la inflamació que s'activen més en els macròfags hipòxics, impulsats per molècules reguladores clau com NF-κB i HIF1α. Tant en el càncer de bufeta com en el d'ovari, els tumors amb aquests macròfags hipòxics que potencien la inflamació van mostrar millors resultats en els pacients.

Aquesta recerca qüestiona la visió tradicional que els baixos nivells d'oxigen en els tumors contribueixen exclusivament a la progressió del càncer. A més, posa en relleu una nova estratègia potencial per aprofitar el propi sistema immunitari de l'organisme per combatre el càncer de manera més eficaç.

Aquest estudi, els primers autors del qual són Carlos del Carrer-Fabregat i Josep Calafell-Segura, es va realitzar en col·laboració amb els equips del Dr. Florent Ginhoux (Centre Oncològic Gustave Roussy, París), el Dr. Ángel Corbí (Centro Superior de Investigaciones Biológicas, CSIC, Madrid) i la Dra. Cristina Muñoz-Pinedo (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge - IDIBELL). Aquesta recerca ha estat finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya.

Article de referència: Carlos de la Calle-Fabregat et al., NF-κB and TET2 promote macrophage reprogramming in hypoxia that overrides the immunosuppressive effects of the tumor microenvironment. Sci. Adv.10,eadq5226(2024). DOI: 10.1126/sciadv.adq5226