La mortalitat per càncer acaba de superar a la de les malalties cardiovasculars per primera vegada en la història. Segons el National Cancer Institute dels Estats Units, un de cada dos homes i una de cada tres dones d'aquell país seran diagnosticats d'alguna mena de càncer. El càncer és una patologia complexa en què intervenen múltiples alteracions cel·lulars i moleculars que desencadenen el seu origen i progressió. En l'última dècada, els investigadors van intentar simplificar el problema creant un marc comú per focalitzar els esforços de recerca. El principal resultat d'aquest procés va ser la definició de les 14 “característiques del càncer”, també anomenades Hallmarks of Cancer, un conjunt d'anomalies comunes a tots els tumors.

Entre aquestes característiques es troben la generació de metàstasi, el creixement exacerbat de les cèl·lules o la incapacitat de morir de les cèl·lules transformades. Es creia que aquestes propietats es devien en gran manera a causes genètiques (és a dir, mutacions), però la genètica no pot explicar totalment la naturalesa canviant i evolutiva dels tumors humans ni la seva capacitat per adquirir una ràpida resistència a la teràpia. Havia d'haver-hi algun altre mecanisme implicat i el control epigenètic de la informació genètica semblava ser un bon candidat.

Un article publicat avui a la revista Cancer Discovery, la publicació amb més impacte de l’American Association for Cancer Research (AACR) i liderat pel Dr. Manel Esteller, Professor de Recerca ICREA de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i Catedràtic de Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, descriu les propietats epigenètiques que permeten definir els tumors i els confereixen la seva increïble capacitat per adaptar-se i sobreviure en un microambient hostil, evitant la mort de les cèl·lules canceroses.

“Després de més de 25 anys estudiant les modificacions químiques de l'ADN i les seves proteïnes reguladores, ara tenim una visió més clara de les alteracions epigenètiques que comparteixen la majoria dels tumors humans”, comenta el Dr. Esteller, i continua “en aquest article, reconeguts investigadors experts en aquest camp hem decidit definir aquestes sis propietats que caracteritzen les alteracions epigenètiques dels tumors amb la finalitat de millorar el diagnòstic i pronòstic de la malaltia, així com el seu tractament”.

Segons l'equip d'experts, els sis trets epigenètics distintius de les cèl·lules transformades són: la pèrdua d'activitat de gens anticancerígens a causa d'una metilació excessiva de l'ADN; la reactivació epigenètica d'antigues seqüències víriques integrades en el nostre genoma; una distorsió de les modificacions de les proteïnes histones que controlen l'expressió gènica; la remodelació de l'estructura tridimensional del nucli cel·lular; una inestabilitat epigenètica que permet l'evolució del càncer; i, finalment, una relació d’”amor-odi” amb les alteracions genètiques del càncer en la qual tots dos tipus de lesions es creuen i potencien mútuament.

L'epigenètica del càncer continua sent un camp en expansió i, encara que els seus fonaments són sòlids, el Dr. Esteller assenyala que “és important reconèixer que aquestes regles no són fixes, i que futurs descobriments que utilitzin tecnologies disruptives com l'anàlisi single-cell i la intel·ligència artificial poden aportar regles addicionals que defineixin les senyes d'identitat epigenètiques del càncer”.

Article de referència: Esteller M, Dawson MA, Kadoch C, Rassool FV, Jones PA, Baylin SB. The Epigenetic Hallmarks of Cancer. Cancer Discovery. 2024 10.1158/2159-8290.CD-24-0296