El limfoma de cèl·lules del mantell (MCL, per les seves sigles en anglès) és una forma agressiva de limfoma no Hodgkin que presenta una taxa elevada de recaiguda després del tractament. El bortezomib, una de les quimioteràpies més utilitzades, és un fàrmac que inhibeix el proteasoma, un sistema essencial per l’eliminació de proteïnes innecessàries dins la cèl·lula i el manteniment del seu bon funcionament.

La resistència al tractament és un problema preocupant pels pacients, ja que redueix les seves opcions terapèutiques. Per comprendre millor com es desenvolupa aquesta resistència, un equip de recerca dirigit per la Dra. Núria Profitós (Institut Josep Carreras), Corentin Bouvier i María González-Santamarta (tots dos del Laboratoire de Chimie de Coordination-CNRS, Tolosa) va estudiar els sistemes cel·lulars implicats i va identificar un actor clau: TRIM24.

Segons l’estudi, publicat recentment a la prestigiosa revista Cell Death Discovery del grup Nature, les cèl·lules de MCL resistents al bortezomib presentaven nivells més elevats de TRIM24 en comparació amb les cèl·lules sensibles al fàrmac. Aquest augment podria induir un canvi entre dos sistemes diferents de degradació de proteïnes innecessàries: el proteasoma i l’autofàgia. Atès que el bortezomib inhibeix el primer, el canvi cap al segon sistema permet que les cèl·lules sobrevisquin malgrat el tractament. Això va plantejar la pregunta clau: què passaria si es reduïssin els nivells de TRIM24?

Gràcies a models preclínics in ovo, una metodologia capdavantera que estudia el desenvolupament del càncer en ous en lloc de models animals més complexos, l’equip va confirmar que reduir TRIM24 en cèl·lules de MCL restaurava amb èxit la sensibilitat al bortezomib. De fet, quan els tumors van ser tractats amb una combinació de bortezomib i un PROTAC per dTRIM24 (un fàrmac selectiu que degrada TRIM24 dins la cèl·lula), les cèl·lules canceroses prèviament resistents van morir en una proporció més elevada.

El següent pas serà traslladar aquestes troballes a l’àmbit clínic per avaluar si els resultats preclínics es repliquen en pacients humans. Mentrestant, aquest estudi ha demostrat que les noves tecnologies, com els models preclínics in ovo i els fàrmacs PROTAC, ja sigui en monoteràpia o en combinació, podrien consolidar-se en els pròxims anys com a enfocaments anticancerígens potents en limfomes i altres tipus de càncer.

La recerca ha estat en part finançada pel programa Horizon 2020 de la UE (projecte UbiCODE), el Téléthon francès, la Fondation Toulouse Cancer Santé (projecte PROTRIM), els programes REPERE i prématuration (ubipièges) d’Occitània, el Fons d’Investigació Sanitària i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA) (PROTEOblood). No s’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial generativa en l’elaboració d’aquesta notícia.

Article de referència: Bouvier, C., Gonzalez-Santamarta, M., Profitós-Pelejà, N. et al. “Role of TRIM24 in the regulation of proteasome-autophagy crosstalk in bortezomib-resistant mantle cell lymphoma”. Cell Death Discov. 11, 108 (2025). https://doi.org/10.1038/s41420-025-02355-6