El laboratori del Campus Clínic-UB de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras encapçalat pel Dr. Pablo Menéndez ha dirigit una investigació que apunta a una nova diana terapèutica per a un tipus de leucèmia infantil poc freqüent i de mal pronòstic.

Les doctores Belén López Millán i Clara Bueno, responsables de l'estudi publicat l’11 de gener a la prestigiosa revista internacional Leukemia (Nature Research), expliquen: "La leucèmia més freqüent en edat pediàtrica és la leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B. Aquest tipus de leucèmia té un pronòstic de curació favorable, superior al 80%. No obstant això, hi ha un subtipus de la malaltia anomenat MLLr B-ALL que ofereix infaustes expectatives als pacients i les seves famílies. Els infants acostumen a no respondre als tractaments convencionals i recauen de forma primerenca. Per això, necessitem noves dianes terapèutiques".

Els limfoblasts leucèmics expressen perfils anormals de marcadors cel·lulars que poden detectar-se mitjançant tècniques avançades de citometria de flux. En aquest cas, els limfoblasts de la leucèmia limfoblàstica aguda amb alteracions en el gen MLL expressen de manera aberrant a la superfície l'antigen NG2 (antigen-neurona glial-2 o condroïtina sulfat proteoglicà-4).

Els pacients de MLLr-B-ALL no responen als tractaments habituals ja que sovint les cèl·lules leucèmiques infiltren el sistema nerviós central. La proposta terapèutica que els hematòlegs acostumen a decidir en aquests casos és un trasplantament de medul·la òssia al·logènic (de donant familiar o no emparentat) després d'aconseguir la remissió de la malaltia en l'organisme del pacient. El gran inconvenient és que aquesta remissió és molt complicada d'aconseguir.

El 2017 l'equip del laboratori del Dr. Pablo Menéndez dedicat a les leucèmies pediàtriques va demostrar que l'antigen NG2 en aquest tipus de leucèmia està involucrat en la capacitat invasiva de la leucèmia. En concret van demostrar que l'expressió de l'antigen NG2 defineix els blasts capaços de colonitzar el sistema nerviós central (SNC), santuari típic dels blasts leucèmics, i que la proporció de cèl·lules infiltrants en el SNC és més gran que el que es diagnostica a la clínica .

Després d'aquesta troballa, les doctores López Millán i Bueno van plantejar com bloquejar aquest antigen per augmentar l'efectivitat del tractament en aquests nens. Aquesta estratègia es defineix en el treball científicpublicat ahir a Leukemia i consisteix en el bloqueig de l'antigen NG2, bé mitjançant l'ús d'un anticòs monoclonal o de l'enzim condroïtinasa ABC, associat al tractament estàndard del pacient.

La resposta? Prometedora. Estudis en ratolins revelen respostes al tractament més elevades, retard de les recaigudes i majors possibilitats de supervivència. A més, l'ús d'aquest bloquejador de l'antigen

NG2 no augmenta la toxicitat del tractament ni suposa una toxicitat afegida per al pacient. L'equip va dipositar l'any passat la patent europea sobre l'ús terapèutic d'aquest antigen.

El Dr. Pablo Menéndez, responsable del laboratori del Campus Clínic-UB de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i investigador ICREA, afirma que «la leucèmia infantil afecta 400 nens cada any a Espanya. Els casos menys freqüents poden, fins i tot, afectar menys de 10 nens. És fonamental que institucions públiques i privades com l'Institut i la Fundació Josep Carreras inverteixin a conèixer millor aquests subtipus de la malaltia i obrin finestres a nous tractaments».

Referència paper: “NG2 antigen is a therapeutic target for MLL-rearranged B-cell acute lymphoblastic leukemia”. Leukemia (publicat el gener de 2019)