Des de fa pocs anys, hi ha un alternativa per a aquests casos: la teràpia cel·lular CAR-T, que recull els limfòcits T d'aquests pacients, els modifica mitjançant enginyeria genètica al laboratori i els torna a administrar al pacient perquè ataquin de forma més efectiva el càncer. Aquesta estratègia ha significat una revolució en el camp del tractament de les malalties hematològiques malignes. Aquesta innovadora nova medicina cel·lular, també anomenada teràpia de limfòcits T amb receptor d'antigen quimèric (CAR-T), no està exempta de problemes: l’aparició d'efectes secundaris, els casos insensibles a la mateixa i el seu elevat cost econòmic. Per tot això, seria molt important poder seleccionar quin pacients es beneficiarien veritablement de rebre la teràpia CAR-T i entendre com millorar les habilitats curatives d'aquestes cèl·lules.

En un article publicat el 28 de setembre a la revista The Journal of The National Cancer Institute, la revista oficial del Centre Nacional del Càncer (NCI) dels Estats Units, el grup del Dr. Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), Professor d'Investigació ICREA i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona,​​demostra que el perfil de modificacions químiques de l'ADN de les cèl·lules CAR-T administrades al pacient determina la seva eficàcia clínica. L'estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​l'Hospital Pediàtric Bambino Gesù de Roma i del Centre Mèdic Sheba a Israel, tots ells pioners en aquesta nova teràpia.

"El tractament amb cèl·lules CAR-T ha tornat l'esperança a pacients amb leucèmies i limfomes on havien fallat totes les teràpies prèvies. No obstant això, sabem molt poc sobre els factors que influeixen en l'èxit o no d'aquest tractament”, comenta Dr. Esteller i afegeix "vam decidir mirar en detall les característiques moleculars de més de 100 mostres de cèl·lules CAR-T proporcionades a pacients amb leucèmies i limfomes, i vam descobrir que existia un perfil de regulació genètica (epigenoma) que estava associat a l’absència de reaparició de la malaltia i a una millor supervivència global d'aquestes persones. A més, aquest patró epigenètic és típic de limfòcits T joves que, com que tenen una llarga vida per endavant i una major capacitat de romandre en el torrent sanguini del pacient, potser per això són cèl·lules CAR-T més eficients. Val la pena investigar si aquestes subpoblacions cel·lulars serien ideals per a ser seleccionades i administrades, o si podem també enriquir-les utilitzant fàrmacs epigenètics que ja s'usen en el context d'altres leucèmies i limfomes", conclou l'investigador.

Article:

Garcia-Prieto CA, Villanueva L, Bueno-Costa A, Davalos V, González-Navarro EA, Juan M, MD, Urbano-Ispizua A, Delgado J, Ortíz-Maldonado V, del Bufalo F, Locatelli F, Quintarelli C, Sinibaldi M, Soler M, Castro de Moura M, Ferrer G, Urdinguio RG, Fernandez AF, Fraga MF, Bar D, Meir A, Itzhaki O, Besser MJ, Avigdor A, Jacoby E, Esteller M. Epigenetic profiling and response to CD19 chimeric antigen receptor T-cell therapy in B-cell malignancies. The Journal of the National Cancer Institute, doi.org/10.1093/jnci/djab194, 2021.