Independentment de si ets fan de el punk-rock dels 80 o no, la veritat és que tornar a casa des d'un laboratori punter amb un projecte ben finançat a l'estranger, sense sortir de el món de la ciència, pot ser un moviment complicat. Espanya no inverteix en investigació tant com altres països occidentals i les oportunitats per construir una carrera sòlida aquí són més aviat escasses.

Per sort, la Dra. Vázquez sabia que la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea ofereixen beques de reinserció per a investigadors com ella: els programes Beatriu de Pinós i Marie Skłodowska Curie. Després d'una sol·licitud reeixida en el programa Beatriu de Pinós, recentment li ha estat atorgada una de les poques i prestigioses beques Marie Skłodowska Curie.

Significarà això un punt i a part en la seva carrera? Va ser difícil aconseguir-ho? Quin serà el seu recorregut en la investigació a partir d'ara? Hem entrevistat a la Dra. Vázquez per tal que ens expliqui les seves impressions i ens ofereixi els seus consells sobre el programa MSC, i molt més:

IJC: Com vas entrar en contacte amb el Programa Marie Skłodowska Curie Actions (MSCA)?

Berta Vazquez: Aquest programa és molt popular entre els científics que volen seguir una carrera en la recerca. De fet, em van animar alguns dels meus col·legues que també eren becaris MSCA. És important destacar que, en el meu cas, havia viscut als Estats Units durant més de 5 anys, i aquest programa accepta sol·licituds de científics disposats a reintegrar-se a Europa. Definitivament, va ser un programa que s'ajustava a les meves necessitats i a la meva carrera científica.

IJC: Recomanaries a d’altres investigadors joves que es presentin a aquest programa?

BV: Sí, definitivament recomanaria aquest programa a d’altres investigadors. Més enllà de cobrir el salari de l'investigador, també conté un pressupost per a despeses de laboratori i activitats de difusió / formació. Aquesta és una excel·lent forma d'iniciar les seves pròpies línies de recerca i, en el meu cas, reintegrar-se en l'espai de treball europeu a través de la feina en xarxa.

IJC: Preparar una sol·licitud com aquesta no és cosa fàcil, quins consells donaries a un investigador júnior disposat a postular-se per la convocatòria de l'any vinent?

BV: El primer que recomanaria és escollir amb cura el laboratori amfitrió. Intentaria presentar la meva sol·licitud juntament amb un laboratori que, d'alguna manera, hagi estat pioner en el camp que li interessa. En segon lloc, recomanaria especialment incloure a la societat en general com un actor important en el projecte, i reflectir-ho durant la redacció de la beca. En tercer lloc, treballaria amb cura la dimensió de gènere durant la preparació de la subvenció. És important reflexionar sobre com el projecte pot reduir les pràctiques relacionades amb la discriminació per motiu de gènere. Així, per exemple, les variables de gènere s'han de prendre seriosament quan es tracta d'anàlisi de dades. Finalment, recomanaria iniciar el procés el més aviat possible, ja que la presentació requereix la participació de diferents especialistes, inclòs l'investigador principal de laboratori amfitrió i el Project Manager de la institució amfitriona. Això pot acabar amb múltiples rondes de revisió i perfeccionament de la sol·licitud, cosa que porta molt de temps.

Berta Nieves Vázquez

IJC: Com esperes que el programa MSCA t'ajudi a avançar en la teva carrera científica?

BV: El meu objectiu és convertir-me en una líder de grup en el camp de l’estabilitat genòmica i l’epigenètica. Sens dubte, ser becari MSCA m'està ajudant a adquirir les habilitats i qualitats per convertir-me en una investigadora independent. En aquest sentit, la beca conté un pressupost que puc administrar jo mateixa i començar a treballar en el meu projecte personal mentre estic sota la supervisió del meu investigador principal, actualment el Dr. Alejandro Vaquero, qui m'ha brindat un gran suport des del principi. També és una gran oportunitat per desenvolupar un projecte en una institució europea de primer nivell, com és l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

IJC: Explica'ns sobre els teus propers passos.

BV: Ser becària MSCA és un pas clau cap a una posició estable com a líder de grup a mig termini. Ara tinc dos anys per centrar-me en la meva recerca, publicar els meus primers resultats com a autora principal i sol·licitar finançament per iniciar el meu propi laboratori. Estic segura que la visibilitat que ve amb la beca m’obrirà portes que d'una altra manera tindria tancades, com ara ser professora titular a la universitat [la Dra. Vázquez és actualment professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona].

IJC: Desenvolupar la teva pròpia recerca sembla molt important per a tu. Pots resumir els desafiaments científics del teu projecte SIRT-IMLEU?

BV: El meu projecte té com a objectiu comprendre com es generen els limfòcits i per què de vegades es transformen i es tornen leucèmics. Treballo amb una família de proteïnes anomenades Sirtuïnes, que juguen un paper important en la integritat del genoma i també en el metabolisme cel·lular. A nivell fisiològic, s'ha demostrat que les Sirtuïnes estan desregulades en múltiples tipus de leucèmia, però la forma en què contribueixen a la patogènesi d'aquesta malaltia encara no s'ha explorat, en gran mesura. Amb aquest projecte, ampliarem el nostre coneixement bàsic en regulació immunològica i proporcionarem avenços significatius en la nostra comprensió de la biologia molecular de la leucèmia, obrint noves vies per a intervencions terapèutiques.

IJC: Al gener de 2021 s'iniciarà el nou Programa Horizon Europe. Què creu que podria millorar-se per donar suport a la carrera científica de les joves investigadores?

BV: Tenim moltes investigadores excel·lents, però és cert que, quan es tracta de líders de grup i llocs de gerència, encara estem infrarepresentades. En general, crec que necessitem tenir més programes per ajudar a la transició de les investigadores postdoctorals a llocs independents. També és important dir que moltes dones s'enfronten a la maternitat durant l’etapa postdoctoral, cosa que requereix molta energia i dedicació. És important tenir molt suport durant aquest temps, tant de la seva família com del seu mentor o mentora, així com tenir mecanismes per assegurar que les dones no es quedin enrere.