Notícies

Un protector ocult del genoma podria explicar les diferències entre dones i homes en salut i envelliment

Un equip de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Barcelona) i el Mass General Brigham (Boston) identifica la proteïna SIRT7 com una peça clau en la protecció del cromosoma X i l’estabilitat del genoma.L’estudi, publicat a Nature, demostra que la falta de SIRT7 altera la regulació gènica, provoca danys a l’ADN i té conseqüències més greus en les dones que en els homes. Els resultats aporten noves claus per entendre les diferències biològiques entre sexes en l’envelliment i la malaltia i podrien tenir implicacions en la recerca dels càncers hematològics.

Un protector ocult del genoma podria explicar les diferències entre dones i homes en salut i envelliment
Un protector ocult del genoma podria explicar les diferències entre dones i homes en salut i envelliment

La manera com dones i homes envellim o desenvolupem malalties no és exactament la mateixa, però encara no acabem d’entendre les raons biològiques que hi ha darrere d’aquestes diferències. Entre les línies de recerca més prometedores per explicar-les destaca l’estudi dels cromosomes sexuals.

Una col·laboració internacional liderada per la Dra. Jeannie Lee, investigadora de Mass General Brigham (Boston, Estats Units), i el Dr. Alejandro Vaquero, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Barcelona), ha fet un pas important per aclarir aquestes diferències. El treball, publicat a Nature i amb el Dr. Nicolas Simonet com a primer autor, identifica SIRT7, una proteïna implicada en la resposta cel·lular a l’estrès i en l’envelliment, com una peça clau per preservar l’estabilitat i el funcionament correcte del cromosoma X. La troballa és especialment rellevant en les dones, que tenen dos cromosomes X, mentre que els homes només en tenen un.

En les cèl·lules femenines, un dels dos cromosomes X roman normalment inactiu per mantenir l’equilibri correcte de l’expressió gènica. Tanmateix, l’equip de recerca va observar que, quan falta SIRT7, aquest mecanisme s’altera: el cromosoma X inactiu queda excessivament silenciat, mentre que el cromosoma X actiu incrementa de manera anòmala la seva activitat. Aquesta desregulació provoca alteracions en l’expressió gènica i fa que el cromosoma sigui més vulnerable a patir danys a l’ADN i fenòmens d’inestabilitat genòmica.

En models animals, les femelles van ser les més afectades per l’absència de SIRT7, ja que van presentar nivells més alts de dany a l’ADN, un pitjor estat de salut i una esperança de vida menor que els mascles.

Els resultats suggereixen que SIRT7 actua com un mecanisme de protecció genètic que preserva l’estabilitat del cromosoma X actiu i manté sota control l’activitat gènica. Sense aquesta proteïna, es perd el delicat equilibri del qual depenen les cèl·lules per funcionar correctament.

Aquesta recerca aporta noves claus per entendre per què l’envelliment, el risc de desenvolupar determinades malalties i diverses respostes biològiques són diferents en dones i homes. En revelar nous mecanismes de regulació del cromosoma X, l’estudi podria contribuir al desenvolupament d’estratègies futures per comprendre i tractar malalties que afecten de manera diferent els dos sexes.

Implicacions per la recerca dels càncers hematològics

Les troballes d’aquest estudi són especialment rellevants per la funció immunitària, ja que una regulació adequada del cromosoma X és essencial per mantenir l’equilibri del sistema immunitari. Les alteracions en l’activitat d’aquest cromosoma poden influir en el desenvolupament i el funcionament de les cèl·lules sanguínies i immunitàries, i potencialment això podria afavorir la desregulació immunitària i explicar per què algunes malalties afecten de manera diferent dones i homes.

Aquesta relació també podria ser rellevant pels càncers de la sang, en què el desenvolupament i el funcionament normals de les cèl·lules sanguínies i del sistema immunitari es veuen alterats. Per exemple, estudis recents han demostrat que la desregulació del cromosoma X s’associa a formes especialment agressives i amb pitjor pronòstic de limfoma en dones. A més, un estudi previ del laboratori del Dr. Alejandro Vaquero ja havia demostrat que SIRT7 contribueix a mantenir l’activitat de PAX5, un gen essencial pel desenvolupament de les cèl·lules sanguínies i que sovint està alterat en la leucèmia.

Els resultats d’aquests estudis indiquen que SIRT7 té un paper fonamental en el control de les funcions de les cèl·lules sanguínies i immunitàries i en la seva transformació maligna, i que contribueix al bon funcionament d’aquestes cèl·lules protegint-les de canvis genètics que poden afavorir el desenvolupament de càncers hematològics.

«Els nostres estudis previs van demostrar que la proteïna SIRT7 ajuda a mantenir l’activitat de gens essencials pel desenvolupament normal de les cèl·lules sanguínies i que sovint estan alterats en la leucèmia. Aquest treball revela una nova funció de SIRT7 en la protecció de l’estabilitat cromosòmica i, per tant, amplia el nostre coneixement sobre com les alteracions d’aquesta proteïna poden afectar la regulació del sistema immunitari i contribuir al desenvolupament de càncers hematològics».

Dr. Alejandro Vaquero, cap de grup de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras

Sobre l’estudi

L’estudi «SIRT7 Regulates Dosage Compensation and Safeguards the Female X Chromosome», publicat a Nature, té el Dr. Nicolas Simonet com a primer autor i l’ha realitzat un equip internacional de recerca de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, el Mass General Brigham, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Rutgers University, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la City University of New York. El treball ha rebut finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d’Espanya, els National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.

Simonet, N.G., Thackray, J.K., Kesner, B. et al. SIRT7 regulates dosage compensation and safeguards the female X chromosome. Nature (2026). https://doi.org/10.1038/s41586-026-10645-x



Tornar