Existeixen molts gens anti-càncer que en els tumors humans deixen d'estar actius i això els impedeix dur a terme la seva funció protectora contra la transformació de les cèl·lules. Un dels principals mecanismes que utilitza la cèl·lula cancerosa per silenciar aquests gens “bons” és afegir una modificació química anomenada metilació, la qual provoca la pèrdua d'expressió del gen. Com es tracta d'una addició d'un simple grup “metil”, s'han dissenyat fàrmacs que esborren aquest senyal i s’ha aprovat el seu ús en càncer. La principal aplicació d'aquests medicaments hipometilants ha estat en les malalties malignes de la sang, com les leucèmies.

Un article liderat pel Dr. Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicat a la revista British Journal of Haematology, mostra com el mapa de la metilació de l'ADN en una leucèmia comuna prediu si el pacient respondrà al tractament. A l'estudi han col·laborat també els grups dels Drs. Lurdes Zamora, Blanca Xicoy i Francesc Solé de l'Institut Josep Carreras, així com investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron i la Universitat de Bolonya.

“La nostra recerca ha analitzat prop d'1 milió de senyals de metilació del genoma en pacients afectats per un càncer de la sang denominat síndrome mielodisplàstica i que han estat tractats amb el fàrmac desmetilant. Hem trobat una “empremta dactilar” epigenètica que s'associa a una bona resposta clínica a aquests medicaments i que pot ajudar a detectar de manera precoç les persones que tindrien resistències i començar a dissenyar o administrar tractaments alternatius”, comenta el Dr. Esteller sobre l'article publicat a la revista oficial de la Societat Britànica d'Hematologia.

El Dr. Esteller explica que van detectar patrons generals lligats a l'eficàcia del fàrmac hipometilant, però també gens solts, la qual cosa podria facilitar el desenvolupament de biomarcadors ràpids i relativament barats per seleccionar els pacients que responen al tractament i preparar estratègies de rescat per la resta. L'investigador afegeix: “els gens que hem trobat ens donen pistes dels mecanismes implicats en la sensibilitat a aquests agents hipometilants. Alguns d'ells són gens supressors tumorals que ara es “desperten” per inhibir la proliferació dels tumors, com era d'esperar. En altres casos, però, la re-activació de gens pel fàrmac segurament produeix proteïnes (antígens) i altres molècules que alerten al nostre sistema immune perquè lluiti contra la malaltia. Són dades que secunden encara més l'ús de la immunoteràpia contra el càncer, que segurament funcionarà encara millor combinada amb l'ús de fàrmacs epigenètics, com els medicaments desmetilants inclosos en el nostre estudi”.