Algunes persones desenvolupen càncers hematològics agressius anys després d'haver rebut quimioteràpia o radioteràpia per tractar un càncer previ. Aquestes malalties, conegudes com a neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament (t-MN, per les sigles en anglès), es classifiquen actualment, sobretot, en funció de l'historial terapèutic de cada persona, tot i que la seva evolució clínica pot variar considerablement d'un cas a un altre.

Un estudi liderat per investigadors i investigadores de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), publicat a Blood Advances, demostra que les variants genètiques hereditàries, presents des del naixement, poden ajudar a explicar aquestes diferències. El treball ha estat dirigit pel Dr. Francesc Solé, amb el Dr. Oriol Calvete i Júlia Mestre com a primers autors, i ha comptat amb la col·laboració de professionals d'hospitals i centres de recerca de tot l'Estat (Grupo Español de Síndromes Mielodisplásicos, GESMD) i de la University of Texas MD Anderson Cancer Center (Estats Units).

L'equip de recerca va analitzar les dades genètiques i clíniques de 100 persones diagnosticades de neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament. Els resultats van mostrar que gairebé una de cada tres presentava una variant genètica hereditària associada a una predisposició al càncer o a malalties hematològiques. A partir d'aquestes variants, va ser possible classificar les persones participants en tres subgrups moleculars amb característiques biològiques i una evolució clínica diferenciades.

Les persones portadores de variants hereditàries en gens de predisposició al càncer presentaven amb més freqüència alteracions cromosòmiques extenses i alteracions en el gen TP53, dues característiques associades a un pitjor pronòstic. En canvi, les persones portadores de variants relacionades amb malalties hematològiques, o que no presentaven variants hereditàries detectables, mostraven, en general, alteracions moleculars diferents i una evolució més favorable.

Aquests resultats suggereixen que la genètica hereditària té un paper molt més rellevant en les neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament del que es pensava fins ara. En lloc de basar la classificació únicament en la informació sobre la quimioteràpia o la radioteràpia rebudes prèviament, la incorporació a l'estudi de la genètica germinal podria permetre una classificació més precisa de les persones afectades i una millor estimació del seu risc.

"Els nostres resultats mostren que la genètica hereditària té un paper important en les neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament i pot ajudar a identificar persones amb diferents nivells de risc. Incorporar l'estudi de la genètica germinal a l'avaluació d'aquestes persones podria millorar la classificació de la malaltia, orientar la presa de decisions clíniques i identificar tant les persones afectades com els seus familiars, que es podrien beneficiar d'assessorament genètic, d'un seguiment més estret o d'estratègies preventives abans o després del tractament contra el càncer".

Julia Mestre, investigadora de l'IJC i primera autora de l'estudi.

L'estudi també va revelar que l'exposició a la quimioteràpia s'associava especialment a una evolució més desfavorable en les persones portadores de variants hereditàries de predisposició al càncer. En aquest grup, el tractament es relacionava més sovint amb alteracions cromosòmiques complexes i mutacions en TP53, fet que ajuda a explicar per què algunes persones desenvolupen formes especialment agressives d'aquestes neoplàsies.

Tot i que caldran estudis addicionals abans que aquestes troballes es puguin incorporar a la pràctica clínica habitual, aquest estudi proporciona un marc per millorar l’abordatge de les persones que desenvolupen neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament. Integrar l'estudi de la genètica hereditària en l'avaluació clínica podria afavorir decisions terapèutiques més personalitzades, optimitzar les estratègies de seguiment i identificar persones afectades i familiars que es podrien beneficiar d'assessorament genètic i de programes de vigilància.

Sobre l'estudi

L'estudi, titulat "Germline landscape stratification defines distinct molecular and prognostic groups in therapy-related myeloid neoplasms", s'ha publicat a Blood Advances. Ha estat liderat per personal investigador de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, amb Oriol Calvete i Julia Mestre com a primers autors, i Francesc Solé (IJC) i Rashmi Kanagal-Shamanna (The University of Texas MD Anderson Cancer Center) com a autors de correspondència. La recerca s'ha dut a terme gràcies a una col·laboració multicèntrica entre institucions d'Espanya i dels Estats Units.

L'estudi ha comptat amb finançament de l'Instituto de Salud Carlos III i d'un contracte predoctoral Joan Oró de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya.