La leucèmia mieloide aguda és una de les formes més agressives de càncer de la sang i continua presentant un mal pronòstic, amb una elevada taxa de recaiguda. En alguns pacients, les cèl·lules tumorals presenten alteracions en gens que normalment actuen com a guardians de la informació genètica. Entre aquests destaca TP53, un dels principals gens responsables de respondre al dany a l'ADN i d'impedir l'expansió de cèl·lules amb alteracions genètiques.

Quan aquests mecanismes fallen, les cèl·lules leucèmiques poden continuar proliferant malgrat acumular dany al seu ADN, una situació que, en condicions normals, n'hauria de comprometre la supervivència. En determinats contextos, aquesta capacitat de tolerar el dany genòmic pot afavorir la progressió tumoral i contribuir a la resistència als tractaments.

L'equip del Dr. Lucas Pontel, cap del laboratori de Metabolisme del Càncer de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, s'ha proposat entendre com les cèl·lules de les leucèmies agressives s'adapten a aquesta situació, coneguda com a estrès genòmic persistent, i quins mecanismes utilitzen per sobreviure, proliferar i resistir els tractaments. Durant dos anys, i gràcies al projecte VulnerAM, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats en el marc del programa de Consolidació Investigadora 2025, l'equip intentarà identificar vulnerabilitats específiques d'aquestes cèl·lules que puguin convertir-se en noves oportunitats terapèutiques per als pacients.

Tecnologia d'última generació

Per aconseguir-ho, l'equip utilitzarà tecnologies avançades de cribratge genètic massiu basades en la tecnologia CRISPR, una metodologia capaç de modificar amb gran precisió la informació genètica de les cèl·lules al laboratori. Mitjançant aquesta tecnologia, modificaran el genoma de les cèl·lules en diferents models preclínics amb l'objectiu d'identificar quins gens i quines vies metabòliques són essencials per la supervivència de les cèl·lules de leucèmia mieloide amb alteracions en els sistemes que limiten el dany al genoma.

Aquestes estratègies permetran descobrir noves dianes terapèutiques i avaluar-ne el potencial perquè, mitjançant l'aplicació de molècules capaces d'interferir en el seu funcionament, puguin constituir la base de futurs tractaments dirigits contra els mecanismes que sostenen el creixement tumoral.

El projecte també tindrà una rellevància especial per les leucèmies que poden aparèixer en el context de síndromes hereditaris poc freqüents caracteritzats per mutacions hereditàries en sistemes que limiten la inestabilitat genòmica, com ara l'anèmia de Fanconi. Aquests pacients poden desenvolupar leucèmies mieloides durant la joventut i disposen d'opcions terapèutiques molt limitades, fet que posa de manifest la necessitat urgent de desenvolupar tractaments més selectius i menys tòxics.