La malaltia COVID-19, causada per la infecció pel virus SARS-CoV2, es va convertir en pandèmia internacional en 2020. Fins a la data, més de 770 milions de persones han patit aquesta malaltia i gairebé 7 milions d'elles han perdut la vida. La causa més comuna de mort en el grup estudiat és l'afectació pulmonar amb la consegüent insuficiència respiratòria. No obstant això, encara queda molt per saber sobre les dianes del virus en el pulmó i els mecanismes pels quals el teixit pulmonar pot deixar de ser funcional en la malaltia.

En un article publicat a CHEST, la revista oficial dels metges toràcics als Estats Units, el grup del Dr. Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona, descriu que la COVID-19 va causar profunds canvis epigenètics en els pulmons dels pacients que van morir a causa de la malaltia. Aquestes alteracions van afectar especialment gens relacionats amb la hiperinflamació i la fibrosi.

En l'estudi, els investigadors van analitzar una àmplia col·lecció de mostres d'autòpsies pulmonars de pacients que havien mort per COVID-19 i les van comparar amb pulmons sans de persones mortes per altres malalties no relacionades. La comparació de l'ADN entre tots dos grups va mostrar diferències epigenètiques en més de 2.000 punts de regulació del material genètic. Una anàlisi detallada va revelar que es tractava de seqüències genètiques associades principalment a la promoció d'un estat d’hiperinflamació, com la sobreproducció d'interferons i quimiocines, senyals químics utilitzats pel sistema immunitari per a promoure la inflamació.

L'epigenètica seria com la capa de control que utilitza una cèl·lula per a configurar amb precisió si un gen estarà actiu o no, sense modificar la seva informació genètica. Les alteracions en el programa epigenètic d'una cèl·lula poden fer que es comporti de manera diferent a l'esperada, amb conseqüències orgàniques com les observades en l'estudi. En la recerca, liderada per l’IJC, han participat també investigadors de la Universitat de Lund (Suècia) i de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid.

El Dr. Esteller confia que aquesta nova informació pugui ser útil en el tractament clínic dels pacients amb COVID-19 i declara que "conèixer els mecanismes associats a la mort per COVID-19 causada per afectació pulmonar pot identificar dianes per fàrmacs i intervencions mèdiques que evitin desenllaços letals en pacients fràgils, i també pot servir per prevenir la progressió d'altres malalties víriques que afecten els pulmons."

Les troballes de l'estudi poden ajudar els metges a predir la progressió de la malaltia amb major seguretat i permetre un tractament més eficaç dels pacients en la clínica. Com subratlla el Dr. Esteller, "dues conseqüències d'aquest estudi que s'haurien de valorar són, d'una banda, l'ús de fàrmacs epigenètics per a prevenir la progressió d'aquesta i altres malalties víriques en pacients susceptibles d'empitjorar; i, per un altre, s'obre la possibilitat que les lesions moleculars trobades en aquests pulmons podrien també estar relacionades amb l'anomenada COVID-19 persistent, en la qual aquestes alteracions potser no s'han "curat" correctament, encara que sense arribar als extrems de la COVID-19 letal."