L'epigenètica, que són els mecanismes químics que controlen l'activitat dels gens, permet a les nostres cèl·lules, teixits i òrgans adaptar-se a les circumstàncies canviants de l'entorn que ens envolta. No obstant això, aquest avantatge pot ser també un inconvenient, ja que aquesta regulació epigenètica pot veure's alterada més fàcilment per toxines que la seqüència genètica més estable de l'ADN.

Un article publicat recentment a Science amb la col·laboració dels grups del Dr. Manel Esteller, Director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC-CERCA), Professor de Recerca ICREA i Catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Lucas Pontel, investigador Ramón y Cajal, també de l'Institut Josep Carreras, demostra que una substància anomenada formaldehid, comunament present en diversos productes domèstics i cosmètics, en l'aire contaminat i àmpliament utilitzada en la construcció, és un potent modificador dels patrons epigenètics normals.

La publicació està dirigida pel Dr. Christopher J. Chang, de la Universitat de Califòrnia Berkeley (Estats Units), qui amb el seu grup de recerca van ser pioners en l'estudi dels efectes de diversos productes químics sobre el metabolisme cel·lular. La recerca s'ha centrat en investigar els efectes d'altes concentracions de formaldehid en l'organisme, substància que ja s'ha associat a un major risc de desenvolupar càncer (tumors nasofaringis i leucèmia), degeneració hepàtica per fetge gras (esteatosi) i asma. El Dr. Esteller assenyala que això és rellevant perquè "el formaldehid entra en el nostre organisme principalment a través de la respiració i, com es dissol bé en un medi aquós, acaba arribant a totes les cèl·lules del nostre cos".

"Aquesta substància està especialment concentrada en diversos productes utilitzats en la construcció, la fabricació de mobles, la indústria tèxtil i alguns productes capil·lars", comenta el Dr. Esteller. El Dr. Pontel insisteix en aquesta visió i va un pas més enllà, assenyalant que "el formaldehid no sols representa un important perill mediambiental, que sovint es troba en fums contaminats, sinó que també pot generar-se dins del nostre organisme a través del metabolisme de substàncies alimentàries comunes, com l'edulcorant aspartam. A més, les nostres cèl·lules estan contínuament produint aquesta substància, que és un conegut mutagen que pot provocar càncer". Com a resum de la recerca, el Dr. Esteller comenta: "hem descobert que el formaldehid és un inhibidor de la proteïna MAT1A, que és la principal productora de S-adenosil-L-metionina (SAM) i aquesta última molècula és el donant universal del grup químic "metil" que regula l'activitat epigenètica. En concret, hem vist que l'exposició al formaldehid indueix una reducció del contingut de SAM i provoca la pèrdua de metilació de les histones, proteïnes que empaqueten el nostre ADN i controlen la funció de milers de gens".

L'estudi revela també un aspecte encara més preocupant de la toxicitat del formaldehid. El Dr. Pontel el resumeix així: "hem descobert que el formaldehid té la capacitat de modificar el paisatge epigenètic de les nostres cèl·lules, i això podria contribuir a les ben documentades propietats cancerígenes del formaldehid".

Els canvis epigenètics provocats per aquest agent tòxic podrien contribuir directament a l'origen de les malalties esmentades, més enllà de les seves conegudes propietats mutagèniques. Sobre aquest assumpte, el Dr. Esteller comenta que "les autoritats sanitàries internacionals ja estan restringint al màxim l'ús de formaldehid, però encara existeixen àmbits laborals en els quals s'utilitza en alts nivells, com en la fabricació de resines, la producció de plàstic, les foses industrials o la indústria cosmètica. A més, també s'origina durant la combustió de la gasolina dels automòbils i en el fum del tabac, i per això s’han de promoure polítiques mediambientals i sanitàries dirigides a reduir la nostra exposició a aquesta substància caracteritzada."