Un equip internacional de recerca liderat pel Dr. Ari Melnick, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i el Dr. Darko Barisic, del Weill Cornell Medicine (Nova York), ha descobert com determinades mutacions genètiques modifiquen l’organització tridimensional de l’ADN dins de les cèl·lules i alteren l’activitat dels gens. Aquests canvis poden afavorir el desenvolupament de limfomes de cèl·lules B, un càncer que afecta els limfòcits B, un tipus de cèl·lula del sistema immunitari.

La recerca, publicada a Nature, se centra en el complex BAF, un conjunt de proteïnes que participa en la regulació de l’activitat dels gens. Les mutacions que afecten aquest complex són presents en molts tipus de càncer, inclosos els limfomes de cèl·lules B, però fins ara no es comprenia del tot com contribueixen al desenvolupament de la malaltia.

Els resultats de l’estudi mostren que, quan s’altera la funció d’una forma concreta del complex BAF, una altra proteïna anomenada CTCF es pot unir a regions de l’ADN que normalment no li són accessibles. Això modifica la manera com l’ADN es plega i s’organitza dins del nucli cel·lular, altera l’activitat dels gens i afavoreix la proliferació de les cèl·lules, un procés que pot contribuir al desenvolupament de limfomes de cèl·lules B.

Aquesta troballa ajuda a explicar el mecanisme pel qual les mutacions que afecten el complex BAF poden contribuir al desenvolupament d’aquests limfomes. Tot i que l’estudi s’ha centrat principalment en els limfomes de cèl·lules B, l’equip també ha observat canvis similars en altres tipus de cèl·lules, de manera que aquest mecanisme podria ser rellevant per altres tipus de càncer.

La importància de l’organització de l’ADN en el desenvolupament del càncer

L’ADN conté les instruccions genètiques que les cèl·lules necessiten per funcionar, però no s’organitzen en línia recta. Dins del nucli cel·lular, l’ADN es plega i forma una estructura tridimensional complexa que influeix en quins gens estan actius i com se’n regula l’activitat.

El complex BAF té un paper important en aquest procés, ja que controla l’accés a diferents regions de l’ADN. Quan determinades mutacions n’alteren el funcionament també es pot veure afectada la regulació de l’activitat dels gens.

En aquest estudi, l’equip de recerca va observar que la pèrdua de funció d’una forma concreta del complex BAF, coneguda com a cBAF, permetia que CTCF, una proteïna implicada en l’organització de l’ADN, s’unís a regions que normalment són menys accessibles.

Quan CTCF s’unia a aquestes regions de l’ADN en canviava l’organització tridimensional i s’alteraven algunes de les interaccions que regulen l’activitat dels gens. En els models experimentals, aquests canvis es van associar amb un augment de la proliferació cel·lular, un procés que pot afavorir el desenvolupament del càncer.

Una descoberta inesperada

El complex BAF és conegut principalment per facilitar l’accés a diferents regions de l’ADN. Tanmateix, en aquest estudi, l’equip va descobrir que l’alteració de la seva funció tenia un efecte inesperat en les regions reconegudes per CTCF, ja que les feia més accessibles, en lloc de menys.

“Aquests resultats van ser inesperats, ja que revelen un nou model que explica com els diferents tipus de complexos BAF coordinen i equilibren la regulació dels gens mitjançant un control precís de l’organització tridimensional del genoma”.

Dr. Ari Melnick, autor de correspondència de l’estudi i director de l’Institut Josep Carreras.

Possibles dianes per a futurs tractaments contra el limfoma

L’equip també va analitzar si era possible revertir alguns dels efectes de la pèrdua de funció del complex BAF actuant sobre les proteïnes implicades en aquest mecanisme.

En models experimentals, van observar que l’alteració de CTCF o d’un altre complex de proteïnes relacionat podien revertir alguns dels seus efectes provocats per la pèrdua de funció de cBAF. També van trobar una relació entre determinades alteracions que afecten CTCF i una millor evolució de les persones amb la malaltia.

Aquests resultats apunten a la possibilitat que CTCF i les proteïnes amb què actua siguin dianes per a futurs tractaments contra els limfomes de cèl·lules B que presenten aquestes mutacions.

Tanmateix, la recerca encara es troba en fase experimental i caldran més estudis per determinar si actuar sobre aquest mecanisme podria permetre desenvolupar tractaments eficaços.

“Aquests resultats són especialment importants perquè ens permeten establir un mecanisme comú que explica com actua una de les classes de mutacions més freqüents en el càncer i identificar CTCF i les proteïnes que hi estan associades com a possibles dianes terapèutiques per a aquests tumors”.

Dr. Darko Barisic, Weill Cornell Medicine.

L’estudi ha estat codirigit pel Dr. Melnick i el Dr. Barisic, i també ha comptat amb el Dr. Cem Meydan, del Weill Cornell Medicine, com a autor de correspondència. Els primers autors de l’estudi són la Dra. Sonia Debek, el Dr. Cem Meydan i el Dr. Christopher R. Chin.

En la recerca també hi han participat especialistes del Memorial Sloan Kettering Cancer Center i de la Universitat Rockefeller, ambdues institucions dels Estats Units.

Article de referència: Debek, S., Meydan, C., Chin, C. R. et al. SWI/SNF complexes shape 3D chromatin architecture through CTCF and cohesin. Nature (2026). https://doi.org/10.1038/s41586-026-11197-w