Notícies

El Prof. Ari Melnick rep un ajut ERC Advanced Grant per investigar per què un tipus de limfoma és més agressiu en les dones

16 de Novembre de 2026

El Consell Europeu de Recerca (ERC) ha concedit un ajut Advanced Grant a Ari Melnick, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, per desenvolupar X-SeLECT, un projecte de cinc anys que investigarà els mecanismes biològics que expliquen per què un subtipus de limfoma difús de cèl·lules B grans afecta de manera diferent les dones. La recerca se centrarà en el paper del cromosoma X en el desenvolupament de la malaltia i la seva reaparició després del tractament.

El Prof. Ari Melnick rep un ajut ERC Advanced Grant per investigar per què un tipus de limfoma és més agressiu en les dones
El Prof. Ari Melnick rep un ajut ERC Advanced Grant per investigar per què un tipus de limfoma és més agressiu en les dones

Tot i que alguns càncers evolucionen de manera diferent en homes i dones, fins ara la recerca havia dedicat poca atenció a les causes d'aquestes diferències. Els estudis dirigits pel Prof. Ari Melnick, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, han identificat un exemple clar d'aquestes diferències en un subtipus de limfoma difús de cèl·lules B grans conegut com a BN2-DLBCL. Dins d'aquest subtipus, l'equip ha identificat una nova forma de la malaltia que és especialment agressiva en les dones.

Estudis previs del grup de Melnick apunten a un possible mecanisme que explicaria aquesta diferència: les alteracions en el procés que regula l'activitat dels gens del cromosoma X. Les cèl·lules femenines solen tenir dos cromosomes X, un dels quals es manté en gran part silenciat mitjançant un procés anomenat inactivació del cromosoma X. Aquest mecanisme és important perquè en aquest cromosoma hi ha diversos gens relacionats amb la resposta immunitària, i això explica per què les malalties autoimmunitàries són més freqüents en les dones. Els resultats preliminars de l'equip suggereixen que determinades mutacions alterarien la regulació d'aquests gens i donarien lloc a la formació de cèl·lules B autoimmunes que, segons la hipòtesi del grup, podrien ser l'origen d'aquests tumors.

Per aprofundir en aquests mecanismes, el Prof. Melnick ha rebut un ajut Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), amb el qual desenvoluparà el projecte X-SeLECT durant cinc anys. L'objectiu és comprendre com influeix el sexe biològic en l'origen i el desenvolupament d'aquest limfoma i com les alteracions en la regulació del cromosoma X podrien explicar per què és més agressiu en les dones.

Els ajuts ERC Advanced Grant s'adrecen a investigadors i investigadores amb una trajectòria consolidada que lideren projectes ambiciosos, amb potencial per obrir noves línies de recerca en els seus àmbits respectius. Es troben entre els ajuts de recerca més competitius d'Europa.

Comprendre el paper del cromosoma X en un limfoma que és més agressiu en les dones

L'equip de Melnick ha observat que les mutacions que donen lloc a versions escurçades (truncades) de SPEN, una proteïna implicada en la inactivació del cromosoma X, tenen conseqüències letals en dones que també presenten mutacions somàtiques en un altre gen, anomenat NOTCH2. Aquestes alteracions es van associar amb una expressió anormalment elevada de proteïnes codificades per gens clau del cromosoma X, com ara TLR7, que també intervé en nombrosos trastorns autoimmunitaris, la qual cosa apunta a una relació entre els limfomes i l'autoimmunitat. De fet, moltes malalties autoimmunitàries s'associen amb un risc més elevat de desenvolupar limfomes. Els resultats preliminars suggereixen que aquestes alteracions podrien explicar les diferències observades entre dones i homes, una hipòtesi que X-SeLECT estudiarà en profunditat.

El projecte abordarà aquesta qüestió en diverses fases. L'equip investigarà com influeix el sexe biològic en les cèl·lules B en què s'origina el limfoma, els canvis immunitaris que acompanyen el desenvolupament de la malaltia i la transformació d'aquestes cèl·lules en cèl·lules canceroses. També estudiarà com les versions escurçades de SPEN i d'un altre gen, NOTCH2, actuen conjuntament per desestabilitzar la regulació dels gens del cromosoma X, i com aquesta desregulació podria explicar les característiques immunitàries i el comportament agressiu de la malaltia en les dones.

Una altra part del projecte se centrarà en les cèl·lules B autoimmunitàries i altres poblacions cel·lulars amb característiques similars a les de les cèl·lules precursores. L'equip vol comprendre com aquestes cèl·lules contribueixen a la persistència de la malaltia, inclosa la malaltia mínima residual (la petita quantitat de cèl·lules canceroses que poden quedar després del tractament), i quin paper tenen en les recaigudes.

Per respondre aquestes preguntes, l'equip combinarà tècniques que permeten analitzar el perfil molecular de cèl·lules individuals, com la multiòmica i l'epigenòmica de cèl·lula única (single-cell), amb citometria de flux d'alta dimensionalitat. També durà a terme estudis amb mostres de pacients que presenten mutacions en els gens que investiguen i utilitzarà mètodes innovadors que permeten observar directament, en temps real, com interactuen les cèl·lules immunitàries vives en teixits limfoides sans i tumorals.

Comprendre per què el càncer evoluciona de manera diferent segons el sexe continua sent un repte que mereix ser explorat. X-SeLECT comptarà amb la col·laboració de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Espanya), Weill Cornell Medicine (Estats Units), la Universitat Goethe de Frankfurt (Alemanya), l'MD Anderson Cancer Center (Estats Units), BC Cancer (Canadà) i la companyia farmacèutica AstraZeneca.

Sobre el Prof. Ari Melnick

El Prof. Ari Melnick, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, és un referent en el camp dels càncers hematològics i l'epigenètica del càncer. Entre les seves principals contribucions destaquen els primers estudis epigenòmics a gran escala en humans, que van demostrar que la programació epigenètica anòmala és una característica distintiva del càncer i que la diversitat epigenètica és un factor determinant en la capacitat d'adaptació dels tumors i en la seva associació amb un pitjor pronòstic clínic. El 2020 va rebre el Premi Beutler a la Recerca Translacional Destacada de la Societat Americana d'Hematologia (ASH).

El Prof. Melnick també ha tingut un paper fonamental en el reconeixement de la importància de les alteracions epigenètiques en el desenvolupament dels limfomes i ha desenvolupat noves teràpies dirigides contra oncoproteïnes clau implicades en aquesta malaltia. Diversos d'aquests enfocaments terapèutics han rebut l'aprovació de l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) o han avançat fins a assajos clínics de fase III.



Tornar