26 d'abril de 2022

Una anàlisi de sang permet distingir la COVID-19 greu de la preeclàmpsia en dones embarassades

L’equip d’investigadors encapçalat per Marta Palomo, de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i Fàtima Crispi, de BCNatal-IDIBAPS, ha identificat marcadors que permeten diferenciar-les. Aquests resultats, emmarcats en un projecte finançat per La Marató de TV3, obren la porta a un diagnòstic més precís d’aquestes malalties i a una millor avaluació del risc.

Algunes gestants amb una sospita de preeclàmpsia també donen, a la vegada, positiu en COVID-19. En aquests casos, pot haver dubtes sobre si es tracta d’una preeclàmpsia i un COVID-19 asimptomàtic o bé d’un COVID-19 sense preeclàmpsia, ja que les manifestacions clíniques d’ambdues condicions poden ser similars.

L’embaràs comporta canvis profunds en la fisiologia de la dona, especialment en relació al sistema circulatori. La placenta, que assegura la comunicació eficient mare-fill, és un teixit que creix ràpidament i desvia una part important de la sang materna cap al fetus. Així, el seu impacte en la pressió arterial de la mare és notable i pot esdevenir una font de risc cardiovascular.

La preeclàmpsia és una malaltia inflamatòria de l’embaràs de causa desconeguda, caracteritzada per una elevada pressió arterial i afectacions en altres òrgans, com ara el fetge i els ronyons. De no ser detectada a temps, pot posar en risc tant la mare com el nadó. A dia d’avui, la única la solució passa per a la inducció del part i la retirada de la placenta. 

D’ençà de principis de 2020, arriben als hospitals els primers casos de COVID-19, malaltia causada per la infecció per SARS-CoV-2. Aquesta, pot presentar quadres clínics severs sobre població vulnerable, com ara dones embarassades. La manifestació clínica d’aquesta infecció greu transcendeix l’afectació purament respiratòria i coincideix en certa forma amb la preeclàmpsia, la qual cosa pot donar lloc a errors en el tractament, que són contradictoris: si en la preeclàmpsia prima la finalització del part, en els casos de COVID-19 es prioritza la superació clínica de la malaltia.

En ambdós casos s’observa una disrupció de la funció normal de l’endoteli, la capa de cèl·lules que recobreix la part interna dels vasos sanguinis i responsable, en part, de regular la pressió arterial. 

La Dra. Marta Palomo, de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, juntament amb les Dres. Lina Youssef, Francesca Crovetto i Fàtima Crispi, de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital de Sant Joan de Déu) i del grup Medicina fetal i perinatal de l’IDIBAPS, sota la direcció de la Dra. Maribel Díaz-Ricart, cap del grup de recerca Hemoteràpia – hemostàsia, del Clínic-IDIBAPS, es van preguntar fins a quin punt preeclàmpsia i COVID-19 comparteixen característiques biològiques. Així, van analitzar indicadors de disfunció endotelial, coagulació sanguínia, angiogènesi i funció immunitària, en sang de dones embarassades diagnosticades de preeclàmpsia o de COVID-19 i els van comparar amb dones embarassades sanes.

Els resultats de l’estudi han sigut publicats recentment a la revista especialitzada en ginecologia American Journal of Obstetrics and Gynecology, considerada la líder en el camp i referència internacional. En la publicació, l’equip investigador aconsegueix distingir preeclàmpsia de COVID-19 greu gràcies a diferències robustes i reproduïbles en un panell de marcadors on destaquen els d’angiogènesi (sFlt-1, Ang2 i P1GF), coagulació (antigen vWF) i dany endotelial (VCAM-1 i sTNFRI).

L’estudi també demostra que hi ha elements compartits entre les dues patologies, com ara la sobre activació del sistema de complement, una part important del sistema immunitari, tot i que les alteracions produïdes per la COVID-19 són menors que les produïdes per preeclàmpsia.

Aquests resultats permeten fer un pas més en la caracterització de la preeclàmpsia, una complicació de l’embaràs poc coneguda i la primera responsable de la mortalitat materna i perinatal en el món, així com de naixements prematurs. A nivell mèdic, son resultats molt rellevants ja que aporten eines diagnòstiques que permeten diferenciar la preeclàmpsia de la COVID-19 i així ajudar en el seu maneig clínic i tractament.

L’estudi s’emmarca en el projecte “Anàlisi del sistema de complement en la preeclàmpsia greu i la síndrome de HELLP com a diana terapèutica”, finançat per La Marató de TV3 en l’edició de 2019 dedicada a les malalties minoritàries.

 

ARTICLE DE REFERÈNCIA:

Palomo M, Youssef L, Ramos A, Torramade-Moix S, Belen Moreno-Castaño A, Martinez-Sanchez J, Bonastre L, Pino M, Gomez-Ramirez P, Martin L, Mateos Eg, Sanchez P, Fernandez S, Crovetto F, Escolar G, Carreras E, Castro P, Gratacos E, Crispi F, Diaz-Ricart M, “Differences and similarities in endothelial and angiogenic profiles of preeclampsia and COVID-19 in pregnancy”, American Journal of Obstetrics and Gynecology (2022).

doi: https://doi.org/10.1016/j.ajog.2022.03.048