20 de desembre de 2022

L'epigenètica irromp a la pràctica clínica del càncer

El Dr. Manel Esteller i la Dra. Verónica Dávalos, investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, descriuen en un nou article l’impacte de l’epigenètica en el tractament contra el càncer i com ha esdevingut una eina indispensable per millorar la detecció precoç, predir l'evolució de la malaltia i convertir-se en una diana de tractaments nous.

A principis dels anys 80 es van descobrir els primers canvis a l'ADN en relació a una modificació química denominada metilació i uns anys després, a mitjans dels 90, es va anunciar la troballa dels primers gens supressors de tumors inactivats per aquestes modificacions del material genètic. Els inicis dels 2000 van veure el primer ús d'aquestes marques alterades com a biomarcador de la malaltia oncològica, així com els primers usos de fàrmacs contra aquestes.

De forma paral·lela, es van detectar les primeres modificacions químiques en unes proteïnes anomenades histones, on l'ADN s'enrotlla al seu voltant com un collaret de perles. Tota aquesta “decoració” de l'ADN i les proteïnes reguladores defineixen el camp de l'Epigenètica.

Ara, en un article publicat a la revista “CA: A Cancer Journal for Clinicians”, el Dr. Manel Esteller, Director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), Professor de Recerca ICREA i Catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, i la investigadora Dra. Verónica Dávalos expliquen el seu impacte en el maneig clínic del pacient amb càncer. Aquesta revista és, a més a més, l'òrgan d'expressió de la Societat Americana del Càncer (ACS) i la revista científica amb més Factor d'Impacte, segons la classificació de Clarivate.

 "L'epigenètica ha passat de ser una disciplina de recerca purament bàsica, enfocada a estudiar com es controla l'expressió dels gens, a una eina per millorar la detecció precoç, predir l'evolució de la malaltia i convertir-se en una diana de tractaments nous”, comenta el Dr. Esteller i afegeix “un dels aspectes més destacats de la seva translació clínica és el seu ús en la biòpsia líquida, així en la classificació dels tipus tumorals. Això serveix, per exemple, per diagnosticar correctament els tipus de tumors cerebrals, dels músculs esquelètics, de les articulacions, dels ossos o d'origen desconegut. A més d’aquest aspecte, els perfils de metilació de l'ADN estan aprovats per determinar l'eficàcia dels tractaments en tumors cerebrals i altres patologies tumorals”.

Potser uns dels aspectes més atraients per l'oncòleg mèdic sigui l'ús de fàrmacs epigenètics per tractar el càncer. Actualment existeixen 9 fàrmacs contra diverses marques epigenètiques (metilació de l'ADN i metilació i acetilació d'histones) aprovats per al seu ús clínic en diversos tipus de leucèmia, limfoma i malalties de la sang, a més de tumors de les parts toves. Segons Esteller, “solen ser tractaments molt ben tolerats pels pacients i més que matar la cèl·lula tumoral, el que provoquen és una parada del seu creixement, com si fos una fera domada”.

Els fàrmacs epigenètics són una realitat clínica, que ja estan donant beneficis per als pacients, però la recerca no s’atura i, a dia d’avui, hi ha tota una nova generació de fàrmacs epigenètics en diverses fases d’assajos clínics que, sols o combinats amb la immunoteràpia, estan cridats a ser la diferència positiva en molts pacients.

 

Article de referència:

Davalos V, Esteller M. "Cancer epigenetics in clinical practice". CA Cancer J Clin. 2022 Dec 13. doi: 10.3322/caac.21765.